Un diumenge al mati qualsevol. Un
escenari singular. El cronista es passeja pel centre de la Plaça Reial,
enmig d’una efervescència humana difícil de precisar.
Un formigueig que comença de bon matí i continuarà fins ben entrat el
migdia. Una ‘febre’ que fa més d’un segle que dura (la primera ‘borsa
filatèlica de Barcelona, ubicada en aquest indret, sense parangó en el
món, data del 1890) i que no tindrà mai fi. Un
centenar, mal comptat, de tauletes on, o al voltant de les quals, els
móns de la filatèlia i la numismàtica es donen la mà. Comprar, vendre i
intercanviar monedes i segells ( i d’altres petits objectes susceptibles
de col·leccionar, com ara postals, plaques
de cava o anelles de cigar, per exemple) és la dèria, la raó d’estar,
la follia d’aquest grapat d’éssers humans, de tota mena i condició, de
tot arreu, quan aquest racó del món recupera, per unes hores,
l’ancestral aspecte d’uns petits encants (perquè ‘encantar-s’hi’
és, sense cap mena de dubte, la principal ocupació de qui s’hi acosta
amb els ulls ben oberts i, inevitablement, enlluernats i ingenus).
“Aquí sortim de la rutina de tota la
setmana, de fer sempre el mateix, fora de les preocupacions de la feina i
de la vida quotidiana. Aquí et distreus, aquí
t’ho passes bé”. Són paraules de Josep Maria Rius, l’actual president
la l’Agrupació de Filatèlics i Numismàtics de la Plaça Reial de
Barcelona (l’entitat que aplega tots els, per així dir-ho, ‘firaires’
afeccionats al col·leccionisme), que fa dos anys va
organitzar els actes de l’aniversari dels ja esmentats 125 anys
d’aquesta activitat, ara i aquí, a l’afamada plaça de les palmeres i
dels fanals d’en Gaudí. Perquè segons Rius, la majoria dels socis ho
són, senzillament, per l’entusiasme que senten pel que
fan. Gent, molts d’ells, amb molts anys de tradició al damunt, amb
ganes d’anar engrandit la seva pròpia col·lecció. “Amb això no es guanya
la vida ningú”.
Sigui com sigui, la mirada del cronista,
com no podia ser de cap altre manera, es perd contínuament per la
quantitat ingent d’objectes, de petites peces, de
cosetes que, en grup (i per la capacitat de càrrega d’emocions dels
seus posseïdors) adquireixen un valor, moltes vegades, difícil de
calcular. Abans d’acabar la conversa, el responsable comenta com els
robatoris i la presència de ‘manters’ dificulta una tasca
que, com es pot veure, té més de passional que cap altra cosa. Si cada
plaça es un món, la plaça Reial és una constel·lació de planetes mai
explorada del tot.
Quiero pasear por la Rambla, y ver ese ritual de intercambio de domingo🎶
ResponEliminaGenial tot... Porto ja molts anys treballant a la Rambla, tot i que ara he fet -Portal de Sta. Madrona- un mínim "pas al costat". Però passo per la Rambla cada dia!
ResponElimina