Diuen que en el pot petit hi ha la bona
confitura. Veient Arkham Còmics (la botiga de ‘tebeos’, com diu el seu
propietari, l’erudit Xavi Domènch, del carrer Xuclà), un establiment minúscul,
replet de publicacions per les quatre parets i un expositor central que ocupa
mitja botiga, hom pot pensar que la dita popular té la seva raó
d’ésser, precisament, en aquest indret tan singular. D’un cop d’ull (totalment
interessat, no hi ha cap altre manera de fer-ho), el cronista hi descobreix un
pòster d’Spirou, una postal de la Gracita Morales fent de monja, com no!, i un
quadret de la porqueta Peggy emulant a la Mona Lisa, una samarreta amb una iaia
amb el lema ‘Mojar el churro’, i un l’altre amb un carnisser, ‘Que te den
morcilla’, un cap de Frankenstein i un altre de L’Home Llop. Els
llibres, que són milers, demanen una observació molt més acurada, però no menys
fascinant. No menys corprenedora ni menys (per utilitzar un verb en sintonia)
‘flipant’.
Fa quinze anys que aquest ‘camell de la
cultura’ (el Xavi en té de moltes i de molt bones, no endebades porta una
dècade i mitja, i el que arrossegava d’anys enrere, envoltat del bo
i millor del fascinant univers del còmic, tinta, colors i paper imprès) regenta
Arkham i, segons sembla, no s’hi angoixa, ans al contrari, el cronista no ha
vist gairebé mai un home tan entusiasmat com aquest, a l’hora de desenvolupar
les tasques de la seva feina, que no són res més que vendre i, però, per damunt
de tot, assessorar, d’una manera exhaustiva i sense cap parangó, als seus clients/fans/amics.
Una cosa és clara i evident. Que si entres a aquesta llibreria especialitzada
mai te’n sortiràs amb les mans buides. “Hi ha un còmic per a cada persona i, a
més a més, per cada estat d’ànim”, justifica aquest amant incondicional
(“perquè el que tracto és transmetre la meva passió per aquest tipus
de llibres”), si més no, de les onomatopeies.
![]() |
Foto: Melina Millennial |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada