Artacho/Molina, quan la informació local és la gran protagonista

Una mena de periodisme de proximitat, podríem dir-ho així, és el que practica aquest cronista. El mateix que fan la Merche Artacho Vega i Àngels Molina ( ambdues, periodistes ENG de Betevé / Ciutat Vella) en el programa ‘BTV Notícies 73’, a l’emissora local. “Som caçadores de notícies”, expressen, sense embuts. Per això, quan van tenir la feliç idea (‘feliç’, pel cronista, si més no) de ‘caçar-lo’ per una de les seves peces informatives, aquest va tenir una altre idea feliç (‘feliç’ si més no, tanmateix, per a ell) de fer-ho amb elles. I aquí les tenim, protagonistes d’excepció d’aquest bloc, que l’únic que pretén, com elles mateixes fan, es prendre el polze del que passa al seu voltant, al seu costat, a l’alçada dels ulls, això sí, amb una mirada personal i diferenciada. “Nosaltres tractem la informació local –diuen, amb els ulls vius i orgullosos de dir-ho, es fa evident—com si fos una notícia del Congrès dels Diputats”.

Són veteranes de la casa i, juntes, porten uns vuit anys fent ‘equip’ a Ciutat Vella. Elles graven, elles redacten, ells editen, elles ‘locuten’, elles realitzen, en definitiva, tot el procés dels seus reportatges. La seva imatge, per exemple, per La Rambla (i no passejant-hi, ni ramblejant, precisament) forma part del paisatge quotidià i son dos rostres coneguts dels veïns (els que resten), dels comerciants, dels visitants i de tothom que hi tingui una vinculació important. “M’encanta el contacte amb la gent”, diu una, i l’altre assenteix. No cal especificar que diu cadascuna, perquè, en definitiva,  tant a un cantó com a l’altre de la cambra televisiva, són una sola veu. “La veritable escola del periodisme –reconeixen-- sempre ha estat la informació local.  

T’has de guanyar la confiança de la gent, d’alguna manera t’obren casa seva, no pot ser d’una altra manera”.

Qüestionades sobre si la seva tasca professional, diversa, única,  interessant, ha estat alguna vegada captada per algun mitjà informatiu (les ‘caçadores caçades’, per així dir-ho, de manera sana i divertida), confessen que no, que aquesta  és la seva ‘primera vegada’. El cronista es sent, llavors,  satisfet. Hi ha una mica, o bastant, o molt, de reconeixement darrera de tots els escrits que surten de seva ‘ploma’ (amb perdó de l’expressió i de la metàfora) . A la fi, com gairebé sempre, la conversa s’allarga i pren to de confidencialitat, però, com diria aquell, això ja seria una altra història, o, si més no, mai millor dit, una altre crònica.

Foto: Mar Ortuño