Tot passejant pels carrers de la ciutat. De sobte, sorgeix
la pregunta. Què hi fan un cambrer, una ‘dama’, un ‘burgès’ i un cuiner al
balcó del pis principal del número 10 del carrer Arcs? Aquest es un cas, un cas
més, pel cronista de La Rambla (com tants i tants d’altres)! Molt més si, en
realitat, es tracten de quatre magnífics ‘ninots’ (no és pejoratiu, és la seva
denominació, com hom pot suposar) que han sortir a cridar l’atenció (mai millor
dit) dels vianants que hi passen pel davant. Es tracta d’una iniciativa de la
direcció del Restaurant Ascent (dins l’Hotel Catalonia Catedral), per tal de
fer visible el seu establiment (el cronista ha aconseguit aquesta informació
via correu electrònic, i ja li va bé). Ara, tot just que han acabat, si més no,
fa quatre dies, les populars Falles de València, hom podria pensar que tots
quatre s’han salvat de la ‘Crema’. Però, no. El cambrer (que va amb smoking i
porta una botella de cava a la mà) i el senyor burgès (que porta jaqué i barret
de copa i fuma un puro) s’hi van instal·lar, a Barcelona, el 31 de maig de
2017, i la dama esvelta i elegant (que
porta un vestit ‘paraula d’honor’ i fuma amb broquet) i el cuiner (que
porta davantal i casquet i duu una cullera a la mà), set mesos desprès, el 4 de
desembre. Són dades que explica, és clar, l’Elisa Pérez, la persona responsable
que ha atès al cronista en la seva recerca.
El cronista, que demana (no pot resistir-se a la temptació)
poder sortir al balcó i conviure, durant una estona, amb els quatre singulars
personatges. Cadascú amb la seva
història. Sembla que parlin. I la vista, immillorable, que ofereix aquesta
perspectiva privilegiada, conviden, indubtablement, a la tafaneria. “Son quatre prototipus
representatius de la nostra societat –explica Maria Pilar Luna (continuadora,
amb la seva germana María José de l’obra del seu pare, el reconegut mestre
faller valencià Vicente Luna)-- i llueixen magníficament en aquests balcons tan
amplis. Encara hi caben més figures que estarien encantades d’acompanyar-les”.
La visita és a punt de concloure. Són aquelles petites
llicències que, ara per ara, es pot permetre el cronista. Dos petons a la galta
de la bella dama, una encaixa de mans al burgés i dues abraçades, molt
cordials, al cuiner i al cambrer, que s’han guanyat amb la seva afabilitat la
confiança. Mutua. A partir d’ara, cada cop que el cronista passi pel davant de
la balconada, que és sovint, alçarà els ulls i compartiran, amb complicitat,
les seves mirades.
 |
| Fotografia: Mar Ortuño |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada