‘La Dolce Vita’ és el títol d’una memorable pel·lícula de
Federico Fellini, protagonitzada per un impagable Marcello Mastroianni. Però,
des fa unes setmanes, molt poques, ben cert, és, també, el nom d’una petita
gran llibreria de segona ma (durant molt de temps havia estat el magatzem d’un
bar) ubicada a la ‘plaça-oasis’ de Vicente Martorell. “És una manera de
reivindicar la meva procedència i l’especialització de l’establiment, que són
els idiomes. Aquí s’hi poden trobar llibres en anglès, francès, italià,
alemany, portuguès, català i castellà”, diu la llibretera, d’origen italià,
Ilaria Sansotta. Per l’Ilaria, que també regenta una parada al Mercat del Llibre
Domincal de Sant Antoni, concretament a la cruïlla del carrers Compte de
Borrell i Tamarit (fet que va despertar l’atenció del cronista, doncs es tracta
d’una dona carismàtica i inconfusible), el llibre és quelcom més que un llibre,
evidentment. Si hi ha clubs que són molt més que un club, i pel·lícules que són
molt més que una pel·lícula, un llibre, si més no, “és una caixa plena de
lletres on surten històries de tot tipus. Pot ser, també, un objecte molt
antic, on conflueixen una munió de tècniques creatives, El llibre és tangible,
es toca i et fa companyia”.
Sobta, és ben cert, que en ple regnat de la cibernètica i de
la tecnologia ‘on line’, algú amb dos dits de front (“sí, molta gent diu que
estic boja”, riu la llibretera) s’embranqui en una aventura cultural, en
definitiva (“hi ha qui diu que és com si hagués tingut un fill, que necessita
24 hores al dia”), de les característiques (“és un projecte molt personal, i sé
que no em faré milionària”) d’un establiment que s’encarregarà, exclusivament,
“de recuperar la memòria del que és un llibre”. Clar que a la Ilaria Sansota li
ve de mena. Ella és una restauradora de llibres antics a qui la digitalització
dels arxius i biblioteques va deixar sense feina i va decidir fer un postgrau
de llibreria a la Universitat de Barcelona que, com a treball, exigia un
projecte d’empresa. I, en definitiva, ‘La Dolce Vita’ és aquest projecte i
aquesta empresa, en definitiva, el seu reciclatge. I, apa!, a lluitar contra
els temps que corren, incloses les grans franquícies que “menystenen el llibre
de segona mà, posant tots els llibres al mateix preu”.
Per últim, una reflexió final de la llibretera que el
cronista no es vol perdre de cap de les maneres: “No és veritat que tot estigui
a Internet. A més a més, no et pots fiar, res hi més fiable que un llibre. En
realitat, tot està en els llibres”. Ave César, els llibres que no moriran mai,
doncs, et saluden!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada