Si ho cerques en el Diccionari de l’Institut d’Estudis
Catalans, trobaràs que en el registre de la paraula ‘Rambla’ (considerada, en
la seva segona definició, com “passeig fet al llit d’una antiga rambla o riera”),
l’exemple donat és, certament, el de ‘La Rambla de Barcelona’. Però és evident
que la paraula ‘rambla’ remet a una quantitat ingent, enorme, de referents.
Sense anar més lluny, i des de fa poc més d’un mes, per exemple, a una cervesa
artesana. ‘La Rambla’, tal com sona, és el flamant nom amb el que el badaloní
Eduard Borràs ha batejat la seva beguda fermentada, “amb recepta feta a casa”.
Es tracta, diu, amb un entusiasme que contagia, d’una cervesa conceptual
artesana perquè la pugui veure tothom, refrescant i afruitada”. Amb aquest
suggerent nom i amb aquest argument, no gens menys suggerent, difícilment podia
passar desapercebut per aquest cronista, que, en bona part, es caracteritza per
narrar i difondre les coses bones (serveixi la redundància) de la vida.
No deixa de ser curiós, i també curós, que a l’etiqueta
frontal de la botella de La Rambla es mostri el lema ‘Beer & Art Project’,
una mena de declaració de principis dels seus responsables (en definitiva,
l’Eduard i la seva família, ell, la seva muller i el seu fill) d’aquest
producte fet “amb malts de qualitat i llúpols nobles” que, si per alguna cosa
s’ha de definir (això ho descobreix el cronista fàcilment ‘fent la cerveseta’,
però el mèrit és la xerradeta amb el fabricant artesà, con qualsevol podria
veure), és mitjançant l’estima amb la qual està feta. “Volem unir l’art, la
passió de la meva dona, amb la cervesa –ara potser caldria a dir que aquest
home es va passar trenta-cinc anys treballant de comercial d’una cervesera
industrial multinacional--, que es la meva”. Per cert, que la referida etiqueta
inclou l’oli ‘La Rambla una tarda d’estiu’, del pintor Rafael Pujals (en una
mena de reconeixement a la seva obra), que correspon a la avinguda de Badalona,
però podria ser la de qualsevol població catalana. “La Rambla és un concepte
universal, i això es el que ens agrada”.
Ara per ara, aquesta cervesa es pot trobar a una parada de
La Boqueria (Relicatessen) i a dos bars de popular via barcelonina. També a
d’altres indrets de la comarca. De mica en mica s’omple la pica. Ideòleg,
fabricant, comercial, repartidor, Borràs, que fa tots els papers de l’auca, és
conforma amb que en la seva primera producció serveixi per cobrir les despeses.
I somnia, perquè somniar és de franc i propicia bons auguris, poder
arribar mantenir viva la singular
iniciativa. I el cronista, per la petita part que li toca, a donar fe. ‘La
Rambla’ s’ho val. L’assaboreix, i ho firma, i ho rubrica.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada