Aquesta crònica es
desenvoluparà a dos llocs d’excepció. Un, el Pati dels Tarongers del Palau de
la Generalitat de Catalunya (on està presa la fotografia del cronista amb
l’Anna Maria Reverté, la nostra protagonista de la història) i l’altre, a la
teulada de la emblemàtica casa medieval, bé, a una petita sala que es troba,
tot just, a sota mateix de les campanes del carilló (col·locades, és clar, a
munt del sostre de la majestuós edifici governamental). El primer indret és,
precisament, on conjuntament amb la Galeria Gòtica un públic privilegiat s’hi
ubica habitualment per escoltar, amb atenció i devoció, cadascun dels concents
realitzats per l’Anna Maria Reverté. O sigui, quan manipula l’ancestral
instrument. És a dir, quan fa anar el teclat i el pedaler manual del cos del
carilló (que es troba, precisament, al segon indret esmentat al començament).
Però per a privilegiat el cronista que, allí mateix, assegut a un petit banc de
fusta, pot contemplar, embadalit, com la instrumentista prem amb el puny (o
colpeja suaument) les tecles que fan sonar les 49 campanes (en total, prop de
cinc mil kilograms de bronze) corresponents, com si estigués esculpint,
metafòrica i materialment (oh, meravella!), la música.
“Poder expressar-me amb aquest instrument, és un veritable
privilegi, ho considero tot un luxe”, celebra, finalment, Anna Maria en acabar
l’audició. (Té un repertori extensíssim i ella mateixa, tanmateix, és
compositora de moltes obres). I sí, preu per preu, ben pensat, a l’hora de
repartir els privilegis, al cronista no li queda cap mena de dubte al
reconèixer que és ella, la carillonista, qui, de totes, totes, s’emporta la
palma daurada.
Anna Maria Reverté porta unes tres dècades con a titular del
Carilló del Palau de la Generalitat de Catalunya. Va substituir l’anterior responsable,
Maria Dolors Coll (la seva mestra, precisament, la pionera que va impulsar
l’any 1976 l’arribada de l’actual instrument, en substitució de l’anterior
aparell, que datava de molt més de mig sègle enrere, i una dona excepcional,
segons explica la deixeble). I, tot i que encara és una persona jove, ella no
té ningú, ara, tanmateix, que la rellevi, en cas de necessitat, o en un futur,
afortunadament, encara llunyà. Tot i que ha treballat de valent, doncs, en el
decurs de tots aquests anys (un procés que va culminar el 2017, amb
l’organització del XIX Congrés Mundial de Carilló, celebrat a Barcelona, una
fita històrica, i que encara continua, evidentment), es pot dir que no tot han
estat flors i violes en la vida professional i artística de la Anna Maria
Reverté. Anys de treballs, anys de lluites, anys de reivindicacions, que es
queden en un no res, això sí, quan seu al seu tamboret i deixa anar la seva
pulsió i la seva passió per la música. “Moltes vegades –reconeix, la
carillonista amb una emoció que fa emocionar al mateix temps-- has de fer un
esforç molt gran per no perdre la noció de que estàs tocant per a moltes
persones que no veus, i has d’exagerar molt l’expressió de la música perquè
arribi avall, a tothom. És una cosa molt màgic”. I també, de totes les
cròniques que es fan i es desfan (en aquest blog), aquesta ha estat de les més
impressionants i impresionables.
Paraula de cronista.
 |
| Fotografia: Rafael Jiménez |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada